Qui som Accés als nostres articles Materials i documents Fòrums de debat Contacta amb el col·lectiu Enllaços que recomanem Índex del web Convocatòries, mogudes, manis, activitats...
[cap convocatòria]
Imatge bus
Els nostres articles en publicats en premsa
Publicat el 27 - 5 - 2007 a Levante - EMV
Descarrega l'article

Steinitz, Pons i l’horta de Vera-Alboraia

Josep Gavaldà

Professor

...però hi ha mesures [quant a la política del paisatge valencià] que caldria prendre immediatament. I quan dic immediatament no vull dir l’any que ve o el trimestre que ve. Vull dir ARA. Aquestes mesures inaplaçables consistirien basicament en dues accions:
1ª) paralització immediata de tot projecte urbanístic que estiga en la visual de qualsevol de les grans vies de comunicació. Especialment si està entre aquestes i la costa.
2ª) paralització immediata de tot projecte urbanístic que siga en la desembocadura de rius, barrancs i rierols, i creació de corredors verds fluvials des de la mar fins 3 o 4 km aigües amunt.

Aquestes paraules no son de cap ecologista radical, sinó del reputat gurú del paisatgisme i professor de la matèria a Harvard, Carl Steinitz. Les va pronunciar davant del mateix conseller Pons, en el primer congrés internacional de paissatge organitzat per la conselleria de Territori ara fa gairebé un any.

El professor Steinitz centrà la conferència en defensar la importància del paisatge tradicional valencià, remarcant que en un món globalitzat la diferència és la clau per competir en el mateix nínxol de mercat. És a dir, quan el viatger pot optar entre una oferta variada de desenes de destinacions turístiques, la diferència i la qualitat en el paisatge esdevenen una qüestió estratègica. Sol, platja, camps de golf i xalets en podem trobar a tot arreu. Hortes com la de València, no.

Quins són els trets diferencials de València en aquest món global? Segons Steinitz: pel sud l’Albufera, per l’est la mar, per l’oest les muntanyes i pel nord l’Horta. L’Albufera és protegida, per l’oest un parc del Túria acabat d’aprovar –tot i que no exempt de polèmiques- i el parc natural de la Serra Calderona. Però, i l’Horta? Hi ha escassísims llocs del món on es tinga un paisatge com el de l’horta -sols 6 a Europa i molt localitzats, segons la Comissió Europea- i la població la valora i s’hi identifica -recordem les 118.000 signatures de la ILP a favor de la seua protecció.

El professor Steinitz també alertà, a la vista del ritme a què s’està consumint el territori al País Valencià, del perill de passar d’una fase de creixement -mercat de classe alta, beneficis del mercat immobiliari- a una de saturació i declivi -increment de l’atur, de trànsit, de pol·lució, menor accés públic al mar, ‘lletjor’...

L’alternativa passaria per confegir un bon pla de paisatge que resumí en algunes idees clau: primer, protegeix allò que tens, segon, modifica selectivament, tercer, inventa. I recalcà: en aquest ordre de prioritats!

Tornant a la cita del principi, conservar lliure de ciment allò que es veu des de les carreteres i les vores de la ciutat és important per què és la nostra tarja de presentació per als visitants. Cal tindre màxima cura de l’espai rural que hi ha quan s’acaba la ciutat, i més encara com més a prop de la ciutat estiga, perquè és precisament allò que es veu en primer pla. Així, per exemple, proposà -davant l’atònita mirada d’alguns assistents- fer visible la partida d’horta de davant l’oceanogràfic –el Pou d’Aparici i En Corts- per mostrar al món amb orgull les nostres arrels.

Bé. El conseller Pons va atendre i entendre tot allò que Steinitz va exposar, i tant és així que, en octubre de 2006, va convocar a la classe empresarial –per cert, completament absent a la conferència d’Steinitz- a un luxós hotel de València on els desvetllà les seues instruccions d’ús de l'urbanisme valencià. Huit instruccions de les que en destaquem una: aquello que no se ajusta o no respeta nuestro paisaje no se desarrollará, porque hay propietarios del suelo pero el paisaje es de todos. Fantàstic, conseller Pons. Vostè és per fi l’home que aquesta terra necessitava, un home il·lustrat i amb les idees clares.

I ara entrarem a avaluar com es plasma aquest torrent de sapiència analitzant un cas concret: l’horta de Vera-Alboraia.

L’horta de Vera és bàsicament el triangle que hi ha entre el Politècnic, la platja de la Patacona, la línia de tren entre València i Barcelona i la V-21. És un territori en plena producció i habitat per desenes de famílies que volen preservar-lo. A més, el seu paisatge és valuosíssim d’acord amb Steinitz: és a la vora no d'una sinó de dues de les principals vies de comunicació, a més, entre aquesta i la costa. És, alhora, vora de ciutat per dos costats i l'única entrada a la ciutat en cotxe on podem apreciar un paisatge de màxima qualitat a la dreta i esquerra de la via.

Què fa el conseller Pons quan l’alcalde d’Alboraia li presenta un pla per urbanitzar l’horta de Vera? Li dóna el vist i plau al concert previ de l’ajuntament que pretén canviar una horta mil·lenària i plenament productiva per un Alcampo i uns multicines!

I ara em pregunte: si el conseller Pons té les coses clares, està informat i sembla que té iniciativa... per què cedeix? Per què posposa per a després de les eleccions el Pla d’Acció Territorial de l’Horta que té en un calaix de la seua conselleria fa mesos i on l’horta de Vera apareix com un indret a protegir? Tant li deu el seu partit als senyors del ciment? Tan arruïnada està la Generalitat que no pot pagar un soterrament de vies a Alboraia? America’s Cup se’n poden fer altres anys, i el port es pot fer i refer, però el delicadíssim entramat de l’horta, amb els seus habitants inclosos, si desapareix, desapareix per sempre. No ens ho podem permetre com a valencians. Donaria la mesura de la nostra estupidesa i iniquitat per a les generacions vinents.

envia correuComentaris dels lectors sobre l'article

Els lectors encara no han opinat sobre aquest article.

ComentaComenta aquest article
Nom
Adreça electrònica
Mostra l'adreça
Des de
captcha
Codi de confirmació    [genera'n un de diferent]
Aquest codi és per a impedir la introducció automàtica de publicitat. Introduïu-lo tal i com el veieu a la imatge.
Comentari
       
Webmaster: Pere Pasqual Pérez