Qui som Accés als nostres articles Materials i documents Fòrums de debat Contacta amb el col·lectiu Enllaços que recomanem Índex del web Convocatòries, mogudes, manis, activitats...
[cap convocatòria]
Imatge bus
Els nostres articles en publicats en premsa
Publicat el 24 - 11 - 2013 a Levante - EMV
Descarrega l'article

Estudis sobre l'Horta de València

Carles Dolç

Arquitecte-Urbanista

Carme Miquel acaba de publicar Mataren el verd, una crònica novel·lada sobre els fets de La Punta, un relat sobre l’expulsió, en el 2002, d’una part dels habitants d’eixa partida de l’Horta de València per a construir i instal·lar una Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port. La memoria és curta i en una década s’ha pogut diluir en l’oblit eixa història, que va significar una nova consumació del fèrtil territori agrari de Valencia, així com uns episodis sense contemplacions a drets humans dels afectats. És oportú el llibre de Carme Miquel. Deu anys després la zona està tancada i aplanada, l’horta quedà soterrada i la ZAL és inexistent, els terrenys agraris s’hi varen destruir i estan inutilitzats. Sembla que les raons d’urgència que, des de l’Administració i l’Autoritat Portuaria, es donaren sobre la ZAL no eren certes, com discutible era voler instal·lar-la en eixa localització. A més, amb posterioritat hi ha sentencies dels tribunals sobre la il·legalitat del corresponent pla d’urbanisme. I si es donaren sòlides raons per a no ubicar la ZAL a La Punta i resulta que no s’ha construït, per què no pensar en revertir la situació? Per què no tornar eixos terrenys a la seua condició agraria, per què no fer hi un parc agrari en l’entrada nord al Parc Natural de L’Albufera? Utòpic? No més que ho era recuperar les dunes de les platges de El Saler, destruïdes amb aquell pla turístic dels anys 60: ara amb una intervenció modèlica s’han refet les dunes, tornant-se a integrar en la zona d’esplai ciutadà del Parc. Clar que seria factible recuperar els terrenys de La Punta per a horta…

Des de fa dècades venen donant-se raons per conservar l’horta com a recurs alimentari de la ciutat, com un dels seus pulmons necessaris, com a patrimoni cultural i identitari, singularitat civil de la comarca, de la metròpolis. A més de comptar amb la saviesa de generacions de llauradors que l’han treballada durant segles, en els últims vint anys els coneixements sobre la seua realitat geogràfica, històrica, econòmica, sociològica o patrimonial són molt més complets, s’han publicat nous estudis, s’ha argumentat i debatut alternatives viables. També s’ha elaborat amb rigor, tot i que siguen discutibles algunes de les seues propostes, un Pla d’Acció Territorial de l’Horta, el qual no s’ha aprovat i que pareix té un futur ben incert.

Fa uns mesos la Universitat de Valencia ha publicat La huerta de Valencia: un paisaje cultural con futuro incierto, del qual són editors Joan Romero i Miquel Francés. Es tracta d’un llibre on diversos especialistes universitaris ens posen al dia d’estudis relatius a l’evolució recent de l’horta i les evidències actuals sobre els seus origens històrics, analitzen els valors paisagístics i culturals, i exposen amb claredat les incerteses del seu futur. Alhora, en realitzen un seguit de propostes per a la seua recuperació económica i sobre les possibilitats d’ús cultural ciutadà, prenent com a referència des de les opinions de llauradors en actiu a experiències d’altres zones agràries del planeta. Són noves idees per discutir com mantindre-la viva en simbiosi amb la realitat urbana de la comarca. El llibre també inclou un magnific documental en CD.

És un llibre a l’abast de qualsevol lector interessat, que compendia estudis, els divulga i presenta alternatives posibles. És en particular recomanable per a polítics en actiu necessitats de conèixer el país i decidir-se a prendre les mesures actives que, des de fa dècades, es reclama que s’hi apliquen per raons de sostenibilitat.

Si tenim els estudis necessaris sobre l’horta, si hi ha propostes de com transformar-la per garantir la seua continüitat modernitzant cultius i usos, com s’explica eixa cansina manca de voluntat política que fa invàlides tantes iniciatives per recuperar-la? Perquè allò curiós és que, alhora que l’administració les frustra, oficialment continua amb la salmòdia sobre les seues castes virtuts: pura hipocresía. Ara, quan momentàniament s’han aturat algunes pressions urbanitzadores, seria un bon moment per posar en marxa una política de recuperació integral de l’horta.

envia correuComentaris dels lectors sobre l'article

Els lectors encara no han opinat sobre aquest article.

ComentaComenta aquest article
Nom
Adreça electrònica
Mostra l'adreça
Des de
9u$=tMwL)*ecE3o 9[>Kz73~) m(hf0m(/Er0K-UL8#HUb f׈Ҷ0G:K܆N㰲ChSLJsgSL(m֣]30q\7 ZD!w`L-' m28)EJ-:yؖy.#tSi鯐dw͠h n0'Kk6мxpDnUWt4u_(s%QkFKsc ZھJC+*z!Dխ&W^g5C;L U醢VnH ] ^2|>b`mG7Z*z0Oa~lZc=8 ɦ)p-<'/IENDB`" alt="captcha" />
Codi de confirmació    [genera'n un de diferent]
Aquest codi és per a impedir la introducció automàtica de publicitat. Introduïu-lo tal i com el veieu a la imatge.
Comentari
       
The backend path is not writable for the webserver: /homepages/38/d599588814/htdocs/terracritica.org/sti_tmp
You do see an image?? You're using the default session backend!
Webmaster: Pere Pasqual Pérez